Submon d’indigència

Hi ha molts de tipus de persones que viuen al carrer, no tothom és igual, com li sembla a la gent autoanomenada ‘normal’. Hi ha que tenen problemes psiquiàtrics, d’altres econòmics, d’altres addiccions i d’altres simplement tenen molta barra (sí, també n’hi ha).

Alguns es cuiden tant com poden i miren d’anar a un centre d’acollida, on els demanen que es rentin, d’altres només volen estar al carrer sense cap control i descuiden completament la seva higiene i salut.

Alguns són totalment individualistes mentre que altres cerquen companyia de persones o d’animals. Alguns realitzen qualque tipus d’activitat, com ara aparcar cotxes, altres demanen almoina i altres res de res.

Alguns tenen una pensió pública, altres reben ajuda econòmica de la seva família, altres us sorprendria la doblerada que tenen i n’hi ha que demanen puntualment un cafè o un entrepà a un bar o a la gent, o bé acudeixen a un menjador social o demanen roba a les monges o als serveis socials.

Un cercle viciós

Jo he vist persones que se les enduien (supòs que a la unitat de psiquiatria d’un hospital) després de molts de dies i nits de veure’ls desbarrar, de vegades pel consum excessiu d’alcohol i/o drogues, i tornaven nets, ben vestits i pentinats al cap d’un parell de mesos.

Al principi estaven bé, però a poc a poc s’anaven descuidant i es tornaven a embolicar. També he vist alguns demanar durant més de 20 anys sense que en cap moment m’hagi semblat que els passa res de res…

Transeünts, altra cosa

Els anomenats transeünts de vegades es confonen amb els indigents, tanmateix no és el mateix perfil, sinó que es tracta de persones de pas i amb pocs recursos que generalment van cercant feina.

Són els que freqüentment es veuen dormint als caixers, tot i que de cada vegada hi ha menys, perquè estan tancant moltíssimes sucursals bancàries. Quan troben feina millora la seva situació i deixen el carrer.

El que no ens agrada

El de la indigència és un submon trist i molt dur -especialment quan són dones– cap al que no volem mirar molt perquè no és fàcil d’entendre i, sobretot, perquè el consideram un malson al qual no ens agradaria viure.

Els que ja són de dins estan constantment exposats als elements, la pobresa i la violència per part d’altres indigents, de feixistes o de vàndals. Pel que sembla, sempre ha existit a totes bandes, malgrat que a segons on s’amaga. Deu ser difícil de sortir.

No és només pobresa

Tot això ho he pogut constatar després de 25 anys de viure al centre de Palma i d’haver fet feina de vegades a treballs que tenien qualque tipus de relació amb aquesta part de la societat, no intervenint damunt ells sinó restant al seu costat.

Amb un millor repartiment de la riquesa es llevaria tota la POBRESA del Món, i això m’agradaria molt arribar a veure’l un dia. Però la INDIGÈNCIA és una qüestió més ampla perquè té altres implicacions, n’hi ha que està lligada a causes econòmiques i n’hi ha que no.

Encara no sabem què fer amb la ment humana.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: